Victoria Compañ Felipe

Nº Col. 12796

Llicenciada en Psicologia (Universitat de València)

Psicòloga General Sanitària

Soc la Victoria Compañ Felipe, psicoterapeuta, directora del postgrau Feminisme i Psicoteràpia. Teràpia constructivista i sistèmica amb perspectiva de gènere de la Universitat de Barcelona i presidenta de l’Associació de Psicoteràpia Constructivista, Sistèmica i Feminista. Respecte a la meva formació, soc Experta en Malestars de Gènere (Escuela ESEN) i Màster en Teràpia Cognitivo Social (Universitat de Barcelona). 

Vaig néixer a Alacant i soc la quarta d’una família molt humil de sis germans: Els tres grans homes, les tres petites dones. La diferència d’expectatives i de tracte va estar present sempre, però no en vaig ser conscient fins passada la trentena. Des de molt petita em va interessar entendre com les persones arribem a ser les persones que som, perquè prenem unes decisions i no altres. Em semblava, i em segueix semblant, un gran misteri a resoldre que mai es resol del tot. Aproximar-me al feminisme i conèixer el procés de socialització de gènere i les seves implicacions em va aportar una gran pista per comprendre aquest misteri.

A més a més de com a psicoterapeuta, durant gairebé quinze anys he treballar a la Universitat de Barcelona. Com a professora associada he impartit, entre d’altres, les assignatures de Psicologia de la Salut i d’Intervenció Familiar Sistèmica. També he participat en diferents projectes d’investigació, especialment en relació a la comprensió del sistema cognitiu i la intervenció constructivista en la depressió i la fibromiàlgia. Tinc publicacions científiques en revistes especialitzades i he publicat diferents llibres, tant divulgatius com per a professionals. 

He participat com a docent o supervisora en diferents màsters de formació de terapeutes, entre ells, el Màster de Teràpia Cognitivo Social (UB), el Màster en Teràpia Familiar (UdG), el Màster en Psicoteràpia (UdG), el Màster en Intervenció Psicològica en els Trastorns de la Conducta Alimentària i l’Obesitat (UB) i el Màster en Intervenció Psicoterapèutica (UNED). 

Sento un deute no només respecte la meva tasca com a terapeuta, prèvia a la incorporació de la perspectiva feminista, sinó també respecte la meva tasca com a formadora de terapeutes. Com a docent i investigadora vaig dedicar molt temps a reflexionar sobre la teràpia, la identitat o el patiment emocional sense donar-me compte de la desigualtat que tenia davant, sense donar-me compte de les taxes de violència que m’explicaven les dones que atenia.