Nº Col. 20155

Llicenciada en Psicologia (Universidad de Salamanca)

Psicòloga General Sanitària

Soc la Patricia Lázaro Enguita, psicoterapeuta en un centre privat de Barcelona, sòcia fundadora i actual Secretària de l’Associació de Psicoteràpia Constructivista, Sistèmica i Feminista i formadora col·laborant en les pràctiques del postgrau Feminisme i Psicoteràpia. Teràpia Constructivista i Sistèmica amb perspectiva de gènere de la Universitat de Barcelona. 

Vaig néixer a Calatayud (Saragossa), les meves arrels manyes marquen el meu caràcter extravertit, empàtic i curiós, que m’ha portat a viure a diferents ciutats i a estudiar psicologia a la Universidad de Salamanca, per indagar més en com som les persones, les diferents vides que tenim i com contribuir a millorar-les. 

Respecte a la meva formació, soc Experta en Malestars de Gènere (Escuela ESEN-Madrid), postgrau en Teràpia Breu Estratègica (Universitat de Girona) i Màster en Teràpia Cognitivo Social (Universitat de Barcelona). 

Amb més de 10 anys d’experiència com a psicoterapeuta, he compaginat la meva feina més pràctica en centres i hospitals de Catalunya, tant públics com privats, amb la feina més teòrica en projectes d’investigació per la Universitat de Barcelona, sobre l’eficàcia de la teràpia en problemes de parella, els trastorns depressius i el dolor crònic (fibromiàlgia). 

Els últims anys, estic formant-me, investigant i treballant en la psicoteràpia amb perspectiva de gènere. Descobrir el feminisme per mi ha estat molt revelador, conèixer els malestar que es deriven de les desigualtats que patim em permet treballar una visió més holística dels casos, entendre millor les persones, les seves històries de vida i els seus processos de canvi, oferint un lloc més segur. 

Sento un deute amb les dones amb les que m’he relacionat al llarg de la meva vida per no haver-les pogut entendre d’una manera més profunda i justa, inclús amb mi mateixa, per haver contribuït a mantenir aquestes desigualtats a les que no podia posar paraules, ni a la meva vida personal ni professional. 

Al ser conscient de les vivències de desigualtat que patim, reflexiono sobre la feina feta i ara entenc molt millor el que passava, ¡Quantes intervencions faria diferents! 

Per reparar aquest deute em sembla imprescindible seguir descobrint i nombrant aquestes desigualtats amagades, facilitant que altres persones també puguin veure-les i treballar-les, fent una psicoteràpia amb perspectiva feminista real cap a una societat realment més igualitària.