Nº Col. 23.053

Graduada en Psicologia

(Universitat de Barcelona)

Psicòloga General Sanitària 

Soc la Mireia López Portillo, psicoterapeuta d’adults, parelles i famílies i sostinc la meva intervenció des d’un model teòric constructivista, sistèmic i feminista. També soc sòcia fundadora i Tresorera de l’Associació de Psicoteràpia Constructivista, Sistèmica i Feminista. 

Nascuda a Barcelona, però, com molta població catalana, procedent amb orgull de les onades de fluxos migratoris d’Andalusia i Aragó que aterren a la ciutat barcelonesa als anys cinquanta en busca d’oportunitats i vida. Aquestes arrels m’arrelen fort el cor, al meu poble, situat a la Serralada Celtibèrica al sud del Moncayo i a la música, instruments i danses pròpies del flamenc. 

Des de l’inici dels mes estudis de Psicologia, he volgut combinar la teoria amb la pràctica i, per aquest motiu, he participat en diferents projectes d’investigació sobre fibromiàlgia i depressió a la Universitat de Barcelona i en grups de supervisió de casos clínics. 

Baso la meva intervenció terapèutica en el respecte per l’escolta de les històries de vida que acompanyo, tenint en compte el context en el que interactuen. Aquest fet m’ajuda a formular i suggerir hipòtesis que revisen els diversos malestars que experimentem, des d’una mirada més justa. 

Respecte a la meva formació, soc Experta en Maletars de Gènere (Escuela ESEN-Madrid), Màster en Teràpia Cognitivo Social (Universitat de Barcelona) y Màster en Psicologia General Sanitària (Universitat Oberta de Catalunya-Universitat de Girona). 

Sento un gran deute amb les demandes terapèutiques que he atès durant els meus inicis com a professional quan encara no disposava de formació amb perspectiva de gènere. Però sobretot, identifico el deute en el meu posicionament en espais socials on, clarament, els relats que escoltava i les situacions que vivia estaven influenciades per desigualtats estructurals i violències que no podia percebre amb la claredat i fonamentació que tinc ara. 

Concretament, sento que la falsa percepció d’igualtat entre els sexes m’ha dificultat identificar l’impacte de les relaciones de poder i domini en les dinàmiques interpersonal i en la relació que tenim amb nosaltres mateixes. Clarificar que les peticions i decisions de les dones del meu entorn venen fortament derivades de la desigualtat acumulativa que patim em garanteix posicionar-me d’una manera més ajustada al, encara, difícil context en el que vivim.