Marta Farré Sitjà

Llicenciada en Psicologia (Universitat de Barcelona)
Psicòloga General Sanitària
Soc la Marta Farré Sitjà, psicoterapeuta, directora del centre de psicologia Espai Terapèutic Hygea de Vic, situat a prop d’on vaig néixer, a Folgueroles (Osona), docent del postgrau Feminisme i Psicoteràpia. Teràpia constructivista i sistèmica amb perspectiva de gènere de la Universitat de Barcelona i sòcia fundadora i Vicepresidenta de l’Associació de Psicoteràpia Constructivista, Sistèmica i Feminista.
Aquest any fa deu anys que exerceixo la psicoteràpia i, durant aquest temps, l’he combinat amb la docència a la Universitat de Vic (UVIC-UCC) i a la Universitat de Barcelona (UB), amb projectes d’educació sexual i afectiva per joves i adolescents (ASSIR Osona) i amb la conducció de grups terapèutics a l’EAP Vic-Remei.
Totes les històries de vida em semblen fascinants i m’agrada treballar entenent la complexitat amb la que s’han anat teixint. Considero que és imprescindible comprendre la individualitat situada en una dimensió relacional i social que és compartida per totes i tots.
Respecte a la meva formació, soc Experta en Malestars de Gènere (Escuela ESEN- Madrid), Màster en Teràpia Cognitivo Social (Universitat de Barcelona) i Experta en teràpia de parella (ISFAP- Madrid).
Sento un gran deute amb el que considero que no he fet bé en alguns processos de teràpia i també el sento respecte a les dones de la meva vida; respecte a la meva mare, a la meva germana, a les meves amigues i fins hi tot respecte a les meves col·legues psicòlogues, per no haver interpretat bé algunes de les seves situacions de vida, per no haver estat justa amb elles o per haver competit.
Però sobretot sento un deute molt profund amb les dones que he atès a teràpia; per haver acceptat demandes relacionades amb augmentar el desig sexual quan es sentien incòmodes a les relaciones o per haver-les ajudat a gestionar millor emocions que eren totalment proporcionades a les situacions hostils, amenaçadores o violentes que estaven vivint i no haver-ho problematitzat com tocava. Sento un deute important amb totes aquestes dones i una necessitat real de reparar, de reparar aquest deute y de contribuir a reparar el deute històric que considero que la psicologia i les i els psicoterapeutes tenim amb les dones.
