Potser seria més adequat afirmar que les i els terapeutes tenim un deute històric amb les dones, les que atenem a teràpia i les que no. L’androcentrisme imperant en la nostra disciplina, com en tot el demés, ha suposat un greu perjudici pel benestar de les dones. En gran mesura, la psicoteràpia ha contribuït -hem contribuït- a patologitzar experiències habituals en les dones, a la vegada que ha -hem- invisibilitzat el malestar que genera viure en una societat profundament desigual, incloent les conseqüències de la violències estructural que patim.  

A més a més, els diferents desenvolupaments teòrics han responsabilitzat sistemàticament les dones tant del seu patiment emocional com del dels altres. Des de les clàssiques referències a la histèria fins a l’actual èmfasis en la independència o l’empoderament, s’ha posat el focus en allò que les dones “no fem bé”, ja sigui desitjar un fill home o dubtar de nosaltres mateixes. Des de les ja descartades teories de les mares esquizofrenògenes fins a les modernes teories de l’aferrament, s’obvia que vivim en societats desiguals i es responsabilitza les dones dels problemes actuals o futurs de la seva descendència. Excepte honroses excepcions, els processos de socialització de gènere s’han passat per alt i s’ha tendit a buscar en el que és purament intrapsíquic o en el sistema/família les causes del malestar emocional, sense atendre l’impacte que té la socialització tant en la subjectivitat com en els rols relacionals que adoptem.  

Parafrasejant a la filòsofa feminista Celia Amorós, si no formulem correctament, no podrem intervenir bé. Deixar de banda l’impacte de la desigualtat entre homes i dones implica que les nostres formulacions seran, en el millor dels casos, parcials i, en el pitjor, clarament perjudicials.

La psicoteràpia és un espai validat de canvi personal i una eina eficaç per aconseguir benestar emocional. Per això, considerem que és imprescindible mirar- la amb ulls crítics, reconèixer els errors i aprofitar els avenços ja aconseguits per promoure una psicoteràpia que no sigui només eficaç, sinó que sigui també justa amb les persones que ajudem.